Oferta literària científica

L'oferta literària actual ens permet de gaudir de tot allò imaginable en incomptables formes, contextos, intensitats, sensibilitats... Empatia i erotisme s'hi troben freqüentment:

Empatia
és la capacitat de comprendre i percebre la conducta, les emocions i els sentiments d'una o més persones, sense compartir necessàriament els seus sentiments o punts de vista.(Diccionari d'infermeria en línia)

Eros és, segons Freud, l'instint o principi de vida del qual brolla la líbido, en oposició al tànatos o principi de mort. A l'antiga Grècia era el déu de l'amor.

En català no parlem de l'eròtica, sinó de l'erotisme, però podem dir que alguna cosa o persona és eròtic o eròtica quan és relatiu o pertanyent a l'amor. També podem anomenar eròtic el sentiment o l'emoció suscitat per l'impuls sexual: somni eròtic (www.enciclopedia.cat).

-L´Eclesiastès en línia ens ofereix en llatí, català i anglès el nihil novum sub sole, els versicles 4 i 9 del qual diuen: "Una generació passa i una altra arriba, però la terra roman eternament; Allò que ha passat és el que passarà, allò que s´ha fet és el que es farà... res de nou sota el sol."

-La prosa científica medieval ens mostra l'Speculum al foder. Per fi tenim un llibre fruit de l'estudi rigorós i divertit del català dels segles XIII, XIV i XV. N'ha tingut cura l'Anna Alberni (una autoritat entre els entesos del tema) de la Universitat de Girona. És el número 4 d'edicions Vitel·la. En transcric un paràgraf de la primera part:

Dix Albafumet que, con sia cosa que los llibres qui parlen en molt foder són molts atrobats, mai jo viu d´ells negun compliment en aital fet, ans los trobe desviats e escampats en manera que era major lo dany que havien que lo profit- la traducció del qual és -segons digué Albafumet. Encara que s´hagin escrit molt llibres que tracten del fotre, jo no n´he vist mai cap que sigui perfecte i útil en aquesta matèria, sino que els trobo apartats del seu objectiu i mal organitzats, de tal manera que era més gran el mal que feien que n pas el profit.

-El Departament de Salut també s'ha implicat a normalitzar la nomenclatura científica, no solament per anomenar les parts anatòmiques correctament (artells -les articulacions dels dits-, alletar -nodrir amb llet materna-, perineu -la part anterior de la base pèlvica-...), sinó també per anomenar les seves especialitats de forma més humana, com el cas del vocabulari de sinologia (abans mastologia).

Res de nou sota el sol, però hi ha molt coneixement a l'abast. El canvi és quantitatiu i qualitatiu.

R. Espin, alumna de català, nivell Superior

Un 'explorador' és un aventurer o una persona que abans plorava?

Fixeu-vos en aquest dictat del professor Rafeques, sobre l'ús del guionet, i mireu de reflexionar-hi una mica... Se us acudeixen més paraules que puguin tenir una "doble lectura"?

Irene Cordero

Paraules compostes

El pirata barba-roig, procedent del nord-est del continent sud-americà, és un nap-buf, pèl-roig i gran bevedor d’aiguardent, a qui encanta la coliflor amb allioli. Porta un pit-roig a l’espatlla, becgròs i blaugrana, que fa piu-piu, i un jersei amb un ratpenat blanc-i-blau. El pocavergonya, pensant-se que és un setciències, va intentar rodar un curtmetratge a corre-cuita, però com que és molt pocatraça es va discutir amb el director de l’audiovisual, que era un bon busca-raons i un poca-solta.

Francina Fernández Martí

Top-ten de refranys catalans

El blog 'Raons que rimen', fet per en Víctor Pàmies, mira de determinar els refranys més populars de la llengua catalana. La crida és a:

http://www.facebook.com/l/5b3a4;vpamies.blogspot.com/2010/03/top-ten-dels-refranys-catalans.html

Per tal de participar-hi cal:

1. Fer una llista (de memòria, sense consultar llibres ni parlar amb ningú) dels 10 primers refranys que us vinguin al cap.

2. Enviar aquesta llista al correu vpamies@gmail.com (no deixar-ho escrit enlloc per no condicionar les respostes d'altres persones que vulguin participar).

3. Indicar d'on sou o on heu viscut majoritàriament.

Més informació a:
http://www.facebook.com/pages/Paremiologia-catalana/305176446728

Qui s'ha endut el meu formatge?

Hola, companys,

He de resumir el que hem fet aquesta setmana i, com que és la fonètica i és complicada de resumir, hem cregut millor fer un comentari breu d'un llibre. Som-hi, doncs!

L'autor és SPENCER JOHNSON, M.D., llicenciat en psicologia i doctor en medicina. Les seves obres contenen ensenyaments que han ajudat molts lectors a viure més feliços i enfrontar-se als problemes amb menys estrés.

Títol: Qui s'ha endut el meu formatge?

El llibre ens ensenya que tot canvia i que les fórmules que ens han servit en un moment determinat poden quedar antiquades. El "formatge" del conte representa qualsevol cosa que vulguem assolir: la felicitat, una feina, diners, amor... i el laberint és el món real, amb zones desconegudes, perilloses, carrerons sense sortida... És un conte que ha ensenyat a molta gent com afrontar els canvis en les seves vides. Ensenya a entendra que el canvi no és dolent i que ens pot oferir noves oportunitats. Recomano llegir-lo, és molt curt (109 pàgines), sobretot als companys que estan passant per canvis familiars, laborals... Després de llegir-lo us sentireu millor. Si hi esteu interessats, us el deixo.

Assun Ruiz

I una mica de fonètica...

Si tenim EX- al començament de paraula seguit de consonant sonora o de vocal, transcriurem (i pronunciarem) [gz].
Si, en canvi, tenim EX- al començament de paraula seguit de consonant sorda, transcriurem [ks].

Examen [gz] La lletra ix [ks]
Exmilitar [gz] Text [ks]
Exhumà [gz] Excés [ks]


Montse Deulofeu i Serra

Més pronoms febles

Davant paraula: apòstrof o res

Els la van regalar

Darrere paraula: apòstrof o guió

Van regalar-los-la / Porta'ls -la

Doneu el ram al nen ...................... Doneu-l'hi
Dóna el ram a la nena.................. Dóna-l'hi
Doneu el ram als nens................... Doneu-los-el
Doneu el ram a les nenes.............. Doneu-los-el
Dóna la poma al nen................... Dona-la-hi
Dóna la poma als nens.................. Dóna'ls-la
Dóna la poma a les nenes ............... Dóna'ls-la
Compra pomes a les dones............ Compra'ls-en
Raspalla els cabells als avis.......... Raspalla'ls-els
Raspalleu els cabells als avis........ Raspalleu-los-els
Compra una rosa a les noies..........Compra'ls-en una
Vinc de París..................................En vinc
Vaig a París....................................Hi vaig
Posa glaçons al vas........................Posa-n'hi (a on?)
Posa una copa en Joan...................Posa-li'n (a qui?)

Podeu practicar amb els exercicis 18, 19, 21, 22 i 23 de les pàgines 283-284-285 del llibre

ANIMEU-VOS-HI!!!

Montse Deulofeu i Serra

Els pronoms febles

Fem un repàs de les funcions sintàctiques per poder identificar-les fàcilment. Alguns exemples:

- M’agraden les pomes. (subjecte; no pot ser CD perquè concorda en nombre amb el verb).


- La Maria compra pomes per a la Teresa. (CI, perquè respon a la pregunta: Per a qui compra les pomes?)

A la pàgina 280 del llibre hi ha un repàs de la substitució pronominal. Alguns exemples:

- Treu la llet de la nevera. (la + en) -> Treu-la’n.

- Demà donaré el regal a ell. (el + li) -> Demà l’hi donaré.

Altres exemples, extrets d'una fotocòpia:

- La Núria ha demanat roses i en David li n’ha portades un pom.

Una bona eina per trobar els pronoms febles és tornar a escriure l'oració sencera:

- La Núria ha demanat roses i en David ha portat un pom de roses a la Núria.
CN: en CI: li

- Si els vostres amics no saben encara res de tot això, escriviu–los-ho.

- Si els vostres amics no saben encara res de tot això, escriviu això als vostres amics.
CD: ho CI: los

M. Àngels Toboso

ELS PRONOMS RELATIUS: FUNCIONS SINTÀCTIQUES

A fi de poder identificar les funcions sintàctiques que exerceixen els pronoms relatius en una oració, les hem repassat amb estructures simples. Són les següents:

Subjecte: És l’element al qual s’atribueix un predicat.

Ex: En Joan dorm / Els nois dormen / En Joan menja

Complement directe (CD): Només s’usa amb verbs transitius. No porta mai preposició.

Ex: En Joan menja pomes = En Joan en menja.
Jo estimo el meu gat = Jo l’estimo.

Complement preposicional o de règim verbal (CRV): Sempre porta una preposició regida per la naturalesa gramatical del verb. Les més habituals són A (acostumar-se, dedicar-se...), DE (parlar, oblidar-se, adonar-se...), EN (pensar, complaure’s...), AMB (avenir-se...) i CONTRA (lluitar...).

Ex: Jo penso en el meu gat / Jo gaudeixo de la neu.

Complement indirecte (CI): S’usa amb verbs transitius i intransitius. Es refereix bàsicament a éssers animats. Sempre va precedit de les preposicions A i PER A.

Ex: Jo compro caramels a / per a en Joan = Jo li compro caramels.

Atribut (Atr): L’atribut sempre depèn dels verbs copulatius SER, ESTAR i SEMBLAR, els quals només fan de nexe. Són intransitius i, per tant, incompatibles amb un CD. L’atribut sempre concorda amb el subjecte de l’oració en gènere i nombre.

Ex: Jo sóc / estic / semblava malalt.

Complement del nom (CN): Complementa un nom i funciona com un adjectiu. Va introduït per la preposició DE.

Ex: El gos de la Maria és gros.

Complement circumstancial (CC): Expressa matisos de l’acció del verb. Els complements més habituals són:

CC de temps: Avui he comprat molt / Enguany no anirem de vacances.
CC de manera: En Joan es passeja sense sabates.
CC de lloc: Sóc prop de casa / Aquí vaig estudiar la carrera.
CC d’instrument: He tallat la gespa amb les tisores.

Complement predicatiu (Cpred): En el complement predicatiu el verb només fa de nexe entre subjecte i complement. El predicatiu acostuma a ser gairebé sempre un adjectiu i com a tal es declina concordant en gènere i nombre amb el subjecte de l’oració. Mai no és un adverbi ni un sintagma adverbial.

Ex: En Joan es passeja descalç / La Joana es passeja descalça / L’Anna es passeja feliç / En Miquel es passeja feliç.


Eva Costa Puigmal

Lo que farem...

Sóc en Ramon i estic fent el curs de nivell D a Figueres en el primer torn, de 18 h a 19.30 h. En aquesta petita exposició vull tractar sobre les construccions incorrectes amb la utilització del lo neutre.

De fet, hi ha una sèrie d’expressions que, per costum o per la influència del castellà, diem malament: “vale”, “bueno”, “lo”, etc. Amb tot, hi ha frases força senzilles de corregir, per exemple:

“Lo que et volia dir és que no anirem de viatge”. Aquí la correcció és fàcil: “El que et volia dir...”

Una altra:

“Saps lo que val aquesta cadira?” per “ saps quant val...” o “ saps què val...”.

Altres construccions comunes són:

“Per lo general” per “En general”;
“De lo contrari” per “En cas contrari”.

Ara, n’hi ha d’altres també molt utilitzades que potser compliquen més la correcció:

“Com tenim lo de l’acomiadament?” Potser hauria de ser “allò de l’acomiadament” o “l’assumpte de l’acomiadament”.

Seria bo que entre tots poséssim totes aquelles frases comunes del dia a dia que permetessin elaborar una llista més típica i amb més correccions.

Ramon Pérez Campins

Trobada amb l’escriptor Vicenç Pagès

El passat dimecres, 27 de gener, els alumnes de diferents nivells de català ens vam reunir al Cercle Sport de Figueres amb l’escriptor Vicenç Pagès per tal que ens expliqués els seus llibres, en concret, i atengués les preguntes que prèviament havíem preparat. Després de la presentació del polític Pere Casellas, la qual va ser curta, sense sentit i mal preparada (no pots presentar un llibre i dir que no trobes les paraules per presentar-lo!), va cedir la paraula a una tal Lluïsa (amb perdó, la qualifico així perquè desconec totalment qui era) que mínimament va donar a conèixer l’escriptor i el llibre i va iniciar la tanda de preguntes. Llavors tot va anar seguit: primer, un monòleg preparat d’en Vicenç en què va presentar els dos llibres dels quals venia a parlar, Els jugadors de Whist i Cartes a la reina d’Anglaterra i, segon, un seguit de preguntes al llarg de més d’una hora en què els lectors preguntaven per uns fets i uns personatges que per alguns eren més reals que imaginaris. Un exemple d’això era la insistència dels lectors sobre la mort d’en Biel. Feia la impressió que la seva mort els havia afectat, i cercaven amb les preguntes respostes que alleugerissin el seu patiment. Pagès ho recordà: la seva mort era necessària per què la història tingués un sentit. Altres preguntes, les podem catalogar com xafarderies del procés de realització de l’obra. Curiositats entranyables, menys necessàries per comprendre l’esdevenir dels personatges i la història, però que fan que el públic marxi a casa amb la sensació d’haver intimat amb l’escriptor. Sort, però, que en Vicenç Pagès és una persona culta i va saber conduir les respostes cap a terrenys on ell va voler. Sense mostrar-se pedant, va demostrar que fer literatura és indagar en la condició humana, interpretant-la, estudiant-la i explicant-la sota un punt de vista particular. Així ens va deixar algunes perles com la sorprenent teoria “almodovariana” d’en Biel, en Churchill i en Jordi; una anàlisi de com ha canviat la realitat en el petit espai històric de dues generacions, o una reflexió sobre la fugacitat de l’èxit.

En resum, els qui van escoltar entre línies, van entendre que la literatura ens pot ajudar a fer que les nostres vides siguin menys rutinàries i més màgiques, menys avorrides i més inquietants i sobretot un mirall que reflexa qui i què som en un present on sembla que tot ja estigui dat i beneït.

Víctor Ferreira i Vilallonga

ARRIBA EL GRAN DIA...

El dilluns 25 continuem la pràctica amb els pronoms de relatiu. La veritat és que a mesura que anem fent més pràctica dominem molt més aquest tema que ens resultava tan difícil de resoldre (almenys per part meva). Ara puc fer les activitats sense frustrar-me i ser capaç de desenvolupar més d’una solució.

També, en finalitzar la sessió, pensem possibles preguntes per fer a la presentació del llibre de Vicenç Pagès. Cal dir que surten preguntes interessants, originals, crítiques, etc.

El dimecres 27 arriba el gran dia... entrem a conèixer el vertader autor del llibre que se’ns ha fet, a la gran majoria, tan feixuc i llarg. D’entrada el vaig notar una mica prepotent, contestant més o menys que “a qui se li ha fet pesat el llibre són persones que no estan acostumades a llegir ni són capaces de llegir aquest ni cap altre llibre”. He de reconèixer que al principi em va caure bastant malament, però a mesura que anava donant les raons de les diverses preguntes que se li proposaven em va anar caient molt millor. Té tota la raó:

- Per donar la sensació d’avorriment ens ha d’avorrir.
- Aquest llibre pot interessar a qualsevol persona del món. O no llegim llibres d’indrets que no coneixem?
- Etc.

Estic segura que va dir moltes coses més importants, però us deixo amb les que em varen quedar més a mi. Ens veiem!

Laura Riera Osuna

Recordatori sobre pronoms relatius

Aquesta setmana hem repassat els pronoms relatius. Recordem:

- sense preposició + que

§ Explicatives

o La Marta, que és molt intel·ligent, ha fet aquest projecte.

o La Marta, la qual és molt intel·ligent, ha fet aquest projecte.

§ Especificatives

o Els nois que van venir l’altre dia s’ho van passar molt bé.

o El document del qual et parlo és molt interessant.

- preposició + que / qui

o El noi de qui et parlo s’ha trencat el genoll.

o Les tisores amb què m’he tallat s’han trencat.


Anna Rotllan