Hola, companys,
He de resumir el que hem fet aquesta setmana i, com que és la fonètica i és complicada de resumir, hem cregut millor fer un comentari breu d'un llibre. Som-hi, doncs!
L'autor és SPENCER JOHNSON, M.D., llicenciat en psicologia i doctor en medicina. Les seves obres contenen ensenyaments que han ajudat molts lectors a viure més feliços i enfrontar-se als problemes amb menys estrés.
Títol: Qui s'ha endut el meu formatge?
El llibre ens ensenya que tot canvia i que les fórmules que ens han servit en un moment determinat poden quedar antiquades. El "formatge" del conte representa qualsevol cosa que vulguem assolir: la felicitat, una feina, diners, amor... i el laberint és el món real, amb zones desconegudes, perilloses, carrerons sense sortida... És un conte que ha ensenyat a molta gent com afrontar els canvis en les seves vides. Ensenya a entendra que el canvi no és dolent i que ens pot oferir noves oportunitats. Recomano llegir-lo, és molt curt (109 pàgines), sobretot als companys que estan passant per canvis familiars, laborals... Després de llegir-lo us sentireu millor. Si hi esteu interessats, us el deixo.
Assun Ruiz
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
No creieu que un títol molt més encertat per al llibre seria "Qui se m'ha endut el formatge?"? Què en penseu?
ResponEliminaAmic anònim, et dono tota la raó i, si vols, encara intento afinar una mica més.
ResponEliminaEn català el verb "prendre" té molta més vitalitat que en la llengua veïna. De "robar" en parlem relativament poc, més aviat diem que "m'han pres tal o tal cosa". I aquí, "Qui m'ha res el formatge?"
M'encanta! Em quedo amb "Qui m'ha pres el formatge?".
ResponElimina