JUGUEM: la solució

Fa un mes que assisteixo a les classes del curs de català i la veritat és que em feia falta aprofundir més sobre la meva llengua, el català, perquè trobo essencial escriure i parlar correctament.

La nostra professora, la Núria, imparteix les classes amb un gran entusiasme i és necessari prendre molta atenció a tot el que explica, ja que la llengua catalana es caracteritza per moltes normes i excepcions i això implica molt de treball i esforç. Per aquest motiu, ella sempre ens diu: "Fa temps que us ho dic, feu els deures, pot ser que no us surtin bé, però no importa, així s’aprèn."

Aquesta setmana he estat molt atenta, perquè haig de fer un escrit sobre el que s’ha explicat aquests dos dies, i he estat pensant que, en comptes de fer un resum de les perífrasis verbals i sobre l’ús dels verbs ésser i estar, seria més didàctic i pràctic plasmar-ho amb exemples, a través d’aquests dos texts, on un d’ells és la forma correcta de dir i escriure i l’altre la incorrecta.
Marta Planas

JUGUEM!

Una companya ens posa el repte de corregir el text següent:

Porto un mes a les classes del curs de català i la veritat és que amb feia falta aprofundir més sobre la meva llengua, el català, perquè trobo essencial escriure i parlar correctament.

Les classes estan essent impartides per la nostra professora Núria amb un gran entusiasme i és precís prendre molta atenció a tot el que explica, ja que, la llengua catalana es caracteritza per moltes normes i excepcions i, això, implica molt de treball i esforç, per aquest motiu ella sempre ens diu: Us ho vinc dient des de fa temps, feu els deures, igual no us surten bé, però no importa, així s’aprèn.

Aquesta setmana he sigut molt atenta, perquè tinc que fer un escrit del que s’ha explicat aquests dos dies, i he estat pensant que a més de fer un resum de les perífrasis verbals i l’ús dels verbs ésser i estar seria més didàctic i pràctic plasmar-ho amb exemples, a través d’aquests dos texts, on un d’ells és la forma correcta de dir i escriure i l’altre l’incorrecta.
(L'altre us el penjarem aviat...)

Més verbs

Recordem que:

- El mot "que" porta accent quan es tracta d'una pregunta o d'un pronom relatiu.
Exemples: En què estàs pensant ara?, Per què vols sortir tan aviat?, De què vols parlar a la reunió?, La festa de què parlem serà dissabte.
En canvi, no porta accent quan es tracta d'una conjunció. Exemple: Vull que vinguis!

- Quan ens trobem amb construccions condicionals amb el plusquamperfet de subjuntiu, la forma que vindrà a continuació serà el condicional perfet. És a dir, sempre farem servir la fórmula: Si hagués vingut aviat t'hauria trobat.

- Les oracions subordinades de gerundi només seran correctes quan les accions de què parlem són simultànies o quan la que marca el gerundi és anterior a la que indica el verb principal. Per tant, serà incorrecte quan volem expresar allò que passa després o és una conseqüència de l'acció principal. Exemple: no és correcte dir: Ha caigut trencant-se el braç. Primera acció: Ha caigut. Segona acció: S'ha trencat el braç. L'oració correcta, doncs, és la següent: Va caure i es va trencar el braç.


Perífrasis d'obligació:

a) Haver de + infinitiu: Ex.: He de dir la veritat. MAI: *Tinc que dir la veritat.

b) Caldre + infinitiu (o bé caldre + que + verb) Ex.: Cal que vagi al metge. MAI: *Tinc que anar al metge.

c) Ser necessari + infinitiu: Ex.: És necessari que netegis l'habitació. També és correcte: Fa falta que netegis l'habitació. MAI: *És precís que netegis l'habitació.

Perífrasis de probabilitat:

a) Deure + infinitiu. Ex.: Deuen haver sortit. MAI: *Hauran sortit.

b) Poder + ser (infinitiu) + que+ verb (en subjuntiu). Ex.: Pot ser que demà vingui. MAI: *Igual vindré demà.

c) Potser/ tal vegada + verb (no subjuntiu) Ex.: Potser ha menjat molt. MAI: Igual ha menjat molt.

d) És probable que: Ex.: És probable que hagi patit molt. MAI: Patiria molt.


VERBS ÉSSER I ESTAR:

1- PERSONES + LLOC: SER o ESTAR
- Ara sóc a la Ford. (Quan es tracta d'un lloc puntual)
- Ara estic a la Ford. (Vol dir que és on treballo normalment)

2- OBJECTES/MENJAR: SER
- La cadira és vermella. (qualitat de la cadira)
- La sopa és freda. No és recomanable dir: La sopa està freda.

3- POSICIÓ DELS OBJECTES: ESTAR
- El quadre està tort. (es pot canviar, és la posició de l'objecte respecte d'un punt)

4- PERSONES:
- Estic malalt/content/trist... vol dir que és un estat momentani.
- Sóc alta/prima/rossa... vol dir que és sempre.


Ana Maria Sousa

Una eina per treballar en línia

Hola!

Us donem l'enllaç al Servei d'Autoformació en Llengua Catalana de la Universitat Pompeu Fabra, un recurs molt pràctic per fer exercicis en línia sobre qüestions diverses (ortografia, puntuació, relatius, pronoms febles, verbs, etc.). L'únic que se us demana per començar a treballar és que creeu la vostra fitxa personal (hi haureu de posar el nom i una adreça de correu electrònic). No us espanteu, perquè és molt fàcil...

Ànims i a treballar!!!

Núria

Resumir, ser i estar

Recordatori sobre com com s’ha de resumir correctament:

1. No s’han d’usar construccions del tipus “l’autor diu”, “del text es desprèn”...
2. No ha ser mai esquemàtic ni hi ha d’haver paràgrafs amb una sola frase.
3. Al contigut hi han de sortir clarament totes les idees.
4. Correcció: per un costat, l’ortografia i, per l’altre, la cohesió.
5. Recordeu que cal posar els inicisos entre comes.

Hem encetat el tema del usos dels verbs ser i estar. Podem resumir-ho així:

1. PERSONES+LLOC SER llocs puntuals
ESTAR període de temps concret

2. OBJECTES/MENJAR SER

3. POSICIÓ DELS OBJECTES ESTAR
4. QUALITATS DE LES PERSONES ESTAR- Temporal
SER- Fix
Els estats civils ara donen lloc a dubtes

El comentari del llibre d’avui ha sigut sobre La noia que somniava un llumí i un bidó de gasolina. Parla d’una noia que està implicada en tres assassinats i forma part d’una trilogia de l’autor Stieg Larson.

Montse Ginesta

Com s'embolica la troca...

L’Espàrtac i la Lluïsa és un matrimoni de Móra d’Ebre. L’Eulàlia, l’Aina i en Raimon són els seus tres fills. El pare ha decidit fer un viatge a Ucraïna; la Lluïsa no ho veu amb bons ulls i se’l mira de reüll, però finalment ho consent. Per acomiadar-lo ha fet un cóc amb un patracol de séu, mitja dotzena d'ous de llémena, un polsim de cactus, un bocí d’obelisc egipci, un branquilló de ginebre i plomatge d’aligot. El cost total no supera les quatre tésseres. Un cop cuit, l'agafa per les nanses roents i el deixa a l'escaire de la finestra, on un fregata n’agafa un bocí. L’ocell realitza una parada per menjar-se el tros de pastís, que té un cert gust al·liaci, damunt la màrfega d’en Màrius i d’en Dídac, els veïns jesuïtes que s’assabenten amb tota assiduïtat de totes les tafaneries dels afores del barri on sempre hi ha transeünts diürns.

La filla gran de l’Espàrtac, l’Eulàlia, surt amb en Raül, un aparellador rude, que treballa en les obres d’una gran empresa de màrqueting de Sant Adrià del Besòs. Per acomiadar el sogre decideixen fer una dinar familiar i a l’hora de dinar es mengen les postres àuries que ha fet la Lluïsa. A mitja tarda a tots els apareix un èczema espaterrant als llavis i un furóncol al coll.

En un dir Jesús se’n van tots a l’hospital perquè estan amb l’ai al cor. D’antuvi els reben Clotilde i Eunícede, dues metgesses, les quals els recepten un galimaties de fàrmacs en un no res.
Afortunadament, cap dels membres de la família no ha estirat la pota.

Montse Sagué i Míriam Sallent

Gerundis i perífrasis verbals

Hem començat la setmana amb la correcció dels exercicis de verbs; la Núria ha volgut remarcar el tema del gerundi:


La construcció és correcta quan
l'acció que indica el verb en gerundi és la primera que passa:
  • M'he emborratxat bevent cervesa
  1. He begut cervesa
  2. M'he emborratxat
La construcció també és correcta quan les dues accions passen alhora:

  • Passejo cantant.
  1. Passejo i canto, tot al mateix temps


Hem encetat un nou tema, les perífrasis verbals. Ull, és un tema delicat, hi ha molts casos, que s’usen habitualment, i que no són correctes.

  • Perífrasi d’obligació: haver de, caldre que
  • Ser precís només està bé quan es vol dir que una cosa és exacta.
  • Perífrasi de probabilitat: El més recomanable és poder ser, potser, tal vegada
  • No s’ha de dir mai igual... per indicar probabilitat, i tampoc no s’han de fer servir ni el futur ni el condicional.
  • Perífrasi d’imminència: s'ha d'usar estar a punt

Anar a no s’ha de fer servir quan no hi ha moviment, aquí hem obert una mica de debat, el tema dóna per diferents opinions. Per exemple, puc dir que em vaig a dutxar si em desplaço per anar-hi, però no puc dir-ho per indicar que ara estic a punt de fer-ho.

Al final de la classe, dins del torn de comentari i lectura de llibres, avui ens han presentat Bessones vestides de blau, de Mary Higgins, una novel·la de misteri i investigació. En la trama es tracta de trobar una bessona teòricament morta, però que la seva germana, per la telepatia entre bessons, intueix viva.


Montse Ginesta

Planificació: apartats del llibre que treballem aquest novembre

Aquest mes de novembre, estem treballant els apartats del llibre següents:

  • Verb (I): irregularitats p. 157
  • Verb (II) p. 197
  • Verb (III): perífrasis p. 232
  • Verbs ésser i estar p. 237
  • Adverbis i locucions adverbials p. 393
  • Preposicions (I) p. 439
  • Preposicions (II) p. 484

Verbs i accents

Durant aquesta setmana hem treballat una mica més els verbs i els casos especials d’accentuació. El tema dels accents ha anat molt bé per a relaxar-nos una mica, ja que el verbs ens han estressat força.

Dels verbs en podem destacar:

  • Velaritzem les arrels d’algunes formes i temps verbals sempre que la 1a persona del singular del present d’indicatiu acabi en –c (jo moC --> que ell moGUi)
  • Imperatiu:
    2a pers. sing. (beu) --> 2a pers. plural (beveu) (*begueu)
    3a pers. sing. (begui) --> 1a i 3a pers. plural (beguem / beguin) (*bevem)
  • Infinitiu: Hauries de saber (*sapiguer) que voler (*volguer) és
    poder (*poguer).
  • El gerundi expressa una acció que passa abans o simultàniament a l’acció del verb de l’oració principal. (*Va perdre el tren, fent tard a la reunió.)
  • El condicional: *Si haguessis vingut, haguessis vist la pel·lícula.
    --> Si haguessis vingut, hauries vist la pel·lícula.

L’accentuació i els casos especials els podem resumir així:

  • Contràriament (adverbi acabat en –ment) al que pensa la gent, al noi pèl-roig (mot compost amb guionet) del costat de casa li agrada molt la fondue (grafia llengua originària). Als restaurants sempre en
    demana, i d’això en depèn (mots aguts: e accent obert) que es gasti els cèntims (mots plans i esdrúixols: e accent obert).
    Aquesta cançó (mots aguts: o accent tancat) m’agrada molt. N’he de fer una còpia (mots plans i esdrúixols: o accent obert) per tenir-la a casa.
  • Tampoc no podem oblidar les excepcions, els mots que solem accentuar malament i els accents diacrítics.

Berta Planas

Més feina feta...

Durant la setmana del 2 al 8 de novembre s'han treballat els següents apartats:

Unitat 4 Àrea 3:

En fonètica i ortografia s'ha continuat amb la pràctica dels diftongs, triftongs i hiats (activitat feixuga que provoca molts maldecaps en el nostre grup classe, sobretot en fer la transcripció fonètica).

En morfologia s'ha treballat els verbs irregulars segons la seva conjugació.
Destacar que: el verb donar és regular. No hi ha cap infinitiu ni gerundi que porti g a la darrera síl·laba.
Recordar quan es conjuguen verbs que el present acaba amb -c és converteix en -gu quan és necessari. També cal no oblidar alguns participis com romàs, cuit i cogut.
Memoritzar els verbs no incoatius. Recordar les excepcions (assentir i dissentir són incoatius). I sobretot: visca en Xuriguera!

Unitat 5 àrea 3:
En ortografia s'ha puntualitzat l'accentuació en casos especials: adverbis acabats en -ment, compostos amb guionet, estrangerismes, i poca cosa més ja que no ha quedat més temps.

Per a fer a casa ha quedat pendent fer el resum del text 4-N 2009; transcriure fonèticament una fulla de paraules amb diftongs, hiats i triftongs, i dues activitats de conjugar verbs irregulars.

Apa 'siau.

Núria Sala

Feina feta entre el 2 i el 5 de novembre

-02/11/2009
Del dia 2 de novembre al 29 de novembre farem verbs i preposicions i també farem exercicis d'ortografia i lèxic.

A classe hem corregit els exercicis del 8 al 12 de les pàgines 152 i 153, també hem fet els exercicis del 14 al 17 de la pàgina 155 i els verbs irregulars que hi ha a la pàgina 157.
La Núria ha entregat un text que es titula 4-N 2009 que s'ha de fer un resum d'unes 10 línies per dilluns que ve i també un altre text anomenat Passeig Diürn, que es tracta de posar accents i dièresis.

-04/11/2009
Avui la Núria ha entregat una fulla amb un resum de diftongs i triftongs de la qual hem de fer per dilluns transcripció fonètica d'unes paraules.
També hem estat repassant verbs de la tercera conjugació,els apartats b,c,i e són molt importants,estan a la pàgina 159.

Per dilluns s'han de fer els exercicis 20 i 21 de la pàgina 160 i del 25 al 28 de la pàgina 161 i 162.

Íngrid Arteaga

Consells per fer un bon resum

Aquesta setmana del 26 al 30 d’octubre al curs de català hem treballat: les paraules derivades (adjectius, substantius, verbs...), els diftongs, triptongs i hiats.

Per acabar, i potser més important, cal enumerar els criteris que hauríem de seguir per tal de realitzar correctament un resum. També ressaltar els errors que no hauríem de fer:

Primer de tot llegir atentament i amb calma el text, i subratllar el més important, de manera que obtinguem les idees principals. Una vegada fet això, s'han de lligar aquestes idees, però no hem d’usar les mateixes paraules, cal buscar sinònims; no podem copiar res literalment del text.

Com a errors més greus, cal destacar que no es pot mai dir res que no surt al text, és a dir, pressuposar alguna cosa, o fer alguna aportació personal i, sobretot, mai posar exemples. Tampoc pot ser el resum més llarg que el mateix text.

Pel que fa als texts escrits en primera persona, tenim dues opcions. La primera és mantenir la primera persona; la segona, utilitzar la tercera persona. El que no hem de fer de cap manera és fer referència a l’autor o al mateix text, per exemple: l’autor diu, en aquest text, el text que resumiré...

Miquel