Verbs i accents

Durant aquesta setmana hem treballat una mica més els verbs i els casos especials d’accentuació. El tema dels accents ha anat molt bé per a relaxar-nos una mica, ja que el verbs ens han estressat força.

Dels verbs en podem destacar:

• Velaritzem les arrels d’algunes formes i temps verbals sempre que la 1a persona del singular del present d’indicatiu acabi en –c (jo moC --> que ell moGUi)
• Imperatiu:
  2a pers. sing. (beu) --> 2a pers. plural (beveu) (*begueu)
  3a pers. sing. (begui) --> 1a i 3a pers. plural (beguem / beguin) (*bevem)
• Infinitiu: Hauries de saber (*sapiguer) que voler (*volguer) és
  poder (*poguer).
• El gerundi expressa una acció que passa abans o simultàniament a l’acció del verb de l’oració principal. (*Va perdre el tren, fent tard a la reunió.)
• El condicional: *Si haguessis vingut, haguessis vist la pel·lícula.
  --> Si haguessis vingut, hauries vist la pel·lícula.

L’accentuació i els casos especials els podem resumir així:

• Contràriament (adverbi acabat en –ment) al que pensa la gent, al noi pèl-roig (mot compost amb guionet) del costat de casa li agrada molt la fondue (grafia llengua originària). Als restaurants sempre en
  demana, i d’això en depèn (mots aguts: e accent obert) que es gasti els cèntims (mots plans i esdrúixols: e accent obert).
  Aquesta cançó (mots aguts: o accent tancat) m’agrada molt. N’he de fer una còpia (mots plans i esdrúixols: o accent obert) per tenir-la a casa.
• Tampoc no podem oblidar les excepcions, els mots que solem accentuar malament i els accents diacrítics.
  

Berta Planas