L’Espàrtac i la Lluïsa és un matrimoni de Móra d’Ebre. L’Eulàlia, l’Aina i en Raimon són els seus tres fills. El pare ha decidit fer un viatge a Ucraïna; la Lluïsa no ho veu amb bons ulls i se’l mira de reüll, però finalment ho consent. Per acomiadar-lo ha fet un cóc amb un patracol de séu, mitja dotzena d'ous de llémena, un polsim de cactus, un bocí d’obelisc egipci, un branquilló de ginebre i plomatge d’aligot. El cost total no supera les quatre tésseres. Un cop cuit, l'agafa per les nanses roents i el deixa a l'escaire de la finestra, on un fregata n’agafa un bocí. L’ocell realitza una parada per menjar-se el tros de pastís, que té un cert gust al·liaci, damunt la màrfega d’en Màrius i d’en Dídac, els veïns jesuïtes que s’assabenten amb tota assiduïtat de totes les tafaneries dels afores del barri on sempre hi ha transeünts diürns.
La filla gran de l’Espàrtac, l’Eulàlia, surt amb en Raül, un aparellador rude, que treballa en les obres d’una gran empresa de màrqueting de Sant Adrià del Besòs. Per acomiadar el sogre decideixen fer una dinar familiar i a l’hora de dinar es mengen les postres àuries que ha fet la Lluïsa. A mitja tarda a tots els apareix un èczema espaterrant als llavis i un furóncol al coll.
En un dir Jesús se’n van tots a l’hospital perquè estan amb l’ai al cor. D’antuvi els reben Clotilde i Eunícede, dues metgesses, les quals els recepten un galimaties de fàrmacs en un no res.
Afortunadament, cap dels membres de la família no ha estirat la pota.
Montse Sagué i Míriam Sallent
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada