ELS PRONOMS RELATIUS: FUNCIONS SINTÀCTIQUES

A fi de poder identificar les funcions sintàctiques que exerceixen els pronoms relatius en una oració, les hem repassat amb estructures simples. Són les següents:

• Subjecte: És l’element al qual s’atribueix un predicat.

Ex: En Joan dorm / Els nois dormen / En Joan menja

• Complement directe (CD): Només s’usa amb verbs transitius. No porta mai preposició.

Ex: En Joan menja pomes = En Joan en menja.
Jo estimo el meu gat = Jo l’estimo.

• Complement preposicional o de règim verbal (CRV): Sempre porta una preposició regida per la naturalesa gramatical del verb. Les més habituals són A (acostumar-se, dedicar-se...), DE (parlar, oblidar-se, adonar-se...), EN (pensar, complaure’s...), AMB (avenir-se...) i CONTRA (lluitar...).

Ex: Jo penso en el meu gat / Jo gaudeixo de la neu.

• Complement indirecte (CI): S’usa amb verbs transitius i intransitius. Es refereix bàsicament a éssers animats. Sempre va precedit de les preposicions A i PER A.

Ex: Jo compro caramels a / per a en Joan = Jo li compro caramels.

• Atribut (Atr): L’atribut sempre depèn dels verbs copulatius SER, ESTAR i SEMBLAR, els quals només fan de nexe. Són intransitius i, per tant, incompatibles amb un CD. L’atribut sempre concorda amb el subjecte de l’oració en gènere i nombre.

Ex: Jo sóc / estic / semblava malalt.

• Complement del nom (CN): Complementa un nom i funciona com un adjectiu. Va introduït per la preposició DE.

Ex: El gos de la Maria és gros.

• Complement circumstancial (CC): Expressa matisos de l’acció del verb. Els complements més habituals són:

CC de temps: Avui he comprat molt / Enguany no anirem de vacances.
CC de manera: En Joan es passeja sense sabates.
CC de lloc: Sóc prop de casa / Aquí vaig estudiar la carrera.
CC d’instrument: He tallat la gespa amb les tisores.

• Complement predicatiu (Cpred): En el complement predicatiu el verb només fa de nexe entre subjecte i complement. El predicatiu acostuma a ser gairebé sempre un adjectiu i com a tal es declina concordant en gènere i nombre amb el subjecte de l’oració. Mai no és un adverbi ni un sintagma adverbial.

Ex: En Joan es passeja descalç / La Joana es passeja descalça / L’Anna es passeja feliç / En Miquel es passeja feliç.


Eva Costa Puigmal