Si tenim EX- al començament de paraula seguit de consonant sonora o de vocal, transcriurem (i pronunciarem) [gz].
Si, en canvi, tenim EX- al començament de paraula seguit de consonant sorda, transcriurem [ks].
Examen [gz] La lletra ix [ks]
Exmilitar [gz] Text [ks]
Exhumà [gz] Excés [ks]
Montse Deulofeu i Serra
Més pronoms febles
Davant paraula: apòstrof o res
Els la van regalar
Darrere paraula: apòstrof o guió
Van regalar-los-la / Porta'ls -la
Doneu el ram al nen ...................... Doneu-l'hi
Dóna el ram a la nena.................. Dóna-l'hi
Doneu el ram als nens................... Doneu-los-el
Doneu el ram a les nenes.............. Doneu-los-el
Dóna la poma al nen................... Dona-la-hi
Dóna la poma als nens.................. Dóna'ls-la
Dóna la poma a les nenes ............... Dóna'ls-la
Compra pomes a les dones............ Compra'ls-en
Raspalla els cabells als avis.......... Raspalla'ls-els
Raspalleu els cabells als avis........ Raspalleu-los-els
Compra una rosa a les noies..........Compra'ls-en una
Vinc de París..................................En vinc
Vaig a París....................................Hi vaig
Posa glaçons al vas........................Posa-n'hi (a on?)
Posa una copa en Joan...................Posa-li'n (a qui?)
Podeu practicar amb els exercicis 18, 19, 21, 22 i 23 de les pàgines 283-284-285 del llibre
ANIMEU-VOS-HI!!!
Montse Deulofeu i Serra
Els la van regalar
Darrere paraula: apòstrof o guió
Van regalar-los-la / Porta'ls -la
Doneu el ram al nen ...................... Doneu-l'hi
Dóna el ram a la nena.................. Dóna-l'hi
Doneu el ram als nens................... Doneu-los-el
Doneu el ram a les nenes.............. Doneu-los-el
Dóna la poma al nen................... Dona-la-hi
Dóna la poma als nens.................. Dóna'ls-la
Dóna la poma a les nenes ............... Dóna'ls-la
Compra pomes a les dones............ Compra'ls-en
Raspalla els cabells als avis.......... Raspalla'ls-els
Raspalleu els cabells als avis........ Raspalleu-los-els
Compra una rosa a les noies..........Compra'ls-en una
Vinc de París..................................En vinc
Vaig a París....................................Hi vaig
Posa glaçons al vas........................Posa-n'hi (a on?)
Posa una copa en Joan...................Posa-li'n (a qui?)
Podeu practicar amb els exercicis 18, 19, 21, 22 i 23 de les pàgines 283-284-285 del llibre
ANIMEU-VOS-HI!!!
Montse Deulofeu i Serra
Els pronoms febles
Fem un repàs de les funcions sintàctiques per poder identificar-les fàcilment. Alguns exemples:
- M’agraden les pomes. (subjecte; no pot ser CD perquè concorda en nombre amb el verb).
- La Maria compra pomes per a la Teresa. (CI, perquè respon a la pregunta: Per a qui compra les pomes?)
A la pàgina 280 del llibre hi ha un repàs de la substitució pronominal. Alguns exemples:
- Treu la llet de la nevera. (la + en) -> Treu-la’n.
- Demà donaré el regal a ell. (el + li) -> Demà l’hi donaré.
Altres exemples, extrets d'una fotocòpia:
- La Núria ha demanat roses i en David li n’ha portades un pom.
Una bona eina per trobar els pronoms febles és tornar a escriure l'oració sencera:
- La Núria ha demanat roses i en David ha portat un pom de roses a la Núria.
CN: en CI: li
- Si els vostres amics no saben encara res de tot això, escriviu–los-ho.
- Si els vostres amics no saben encara res de tot això, escriviu això als vostres amics.
CD: ho CI: los
M. Àngels Toboso
- M’agraden les pomes. (subjecte; no pot ser CD perquè concorda en nombre amb el verb).
- La Maria compra pomes per a la Teresa. (CI, perquè respon a la pregunta: Per a qui compra les pomes?)
A la pàgina 280 del llibre hi ha un repàs de la substitució pronominal. Alguns exemples:
- Treu la llet de la nevera. (la + en) -> Treu-la’n.
- Demà donaré el regal a ell. (el + li) -> Demà l’hi donaré.
Altres exemples, extrets d'una fotocòpia:
- La Núria ha demanat roses i en David li n’ha portades un pom.
Una bona eina per trobar els pronoms febles és tornar a escriure l'oració sencera:
- La Núria ha demanat roses i en David ha portat un pom de roses a la Núria.
CN: en CI: li
- Si els vostres amics no saben encara res de tot això, escriviu–los-ho.
- Si els vostres amics no saben encara res de tot això, escriviu això als vostres amics.
CD: ho CI: los
M. Àngels Toboso
ELS PRONOMS RELATIUS: FUNCIONS SINTÀCTIQUES
A fi de poder identificar les funcions sintàctiques que exerceixen els pronoms relatius en una oració, les hem repassat amb estructures simples. Són les següents:
• Subjecte: És l’element al qual s’atribueix un predicat.
Ex: En Joan dorm / Els nois dormen / En Joan menja
• Complement directe (CD): Només s’usa amb verbs transitius. No porta mai preposició.
Ex: En Joan menja pomes = En Joan en menja.
Jo estimo el meu gat = Jo l’estimo.
• Complement preposicional o de règim verbal (CRV): Sempre porta una preposició regida per la naturalesa gramatical del verb. Les més habituals són A (acostumar-se, dedicar-se...), DE (parlar, oblidar-se, adonar-se...), EN (pensar, complaure’s...), AMB (avenir-se...) i CONTRA (lluitar...).
Ex: Jo penso en el meu gat / Jo gaudeixo de la neu.
• Complement indirecte (CI): S’usa amb verbs transitius i intransitius. Es refereix bàsicament a éssers animats. Sempre va precedit de les preposicions A i PER A.
Ex: Jo compro caramels a / per a en Joan = Jo li compro caramels.
• Atribut (Atr): L’atribut sempre depèn dels verbs copulatius SER, ESTAR i SEMBLAR, els quals només fan de nexe. Són intransitius i, per tant, incompatibles amb un CD. L’atribut sempre concorda amb el subjecte de l’oració en gènere i nombre.
Ex: Jo sóc / estic / semblava malalt.
• Complement del nom (CN): Complementa un nom i funciona com un adjectiu. Va introduït per la preposició DE.
Ex: El gos de la Maria és gros.
• Complement circumstancial (CC): Expressa matisos de l’acció del verb. Els complements més habituals són:
CC de temps: Avui he comprat molt / Enguany no anirem de vacances.
CC de manera: En Joan es passeja sense sabates.
CC de lloc: Sóc prop de casa / Aquí vaig estudiar la carrera.
CC d’instrument: He tallat la gespa amb les tisores.
• Complement predicatiu (Cpred): En el complement predicatiu el verb només fa de nexe entre subjecte i complement. El predicatiu acostuma a ser gairebé sempre un adjectiu i com a tal es declina concordant en gènere i nombre amb el subjecte de l’oració. Mai no és un adverbi ni un sintagma adverbial.
Ex: En Joan es passeja descalç / La Joana es passeja descalça / L’Anna es passeja feliç / En Miquel es passeja feliç.
Eva Costa Puigmal
• Subjecte: És l’element al qual s’atribueix un predicat.
Ex: En Joan dorm / Els nois dormen / En Joan menja
• Complement directe (CD): Només s’usa amb verbs transitius. No porta mai preposició.
Ex: En Joan menja pomes = En Joan en menja.
Jo estimo el meu gat = Jo l’estimo.
• Complement preposicional o de règim verbal (CRV): Sempre porta una preposició regida per la naturalesa gramatical del verb. Les més habituals són A (acostumar-se, dedicar-se...), DE (parlar, oblidar-se, adonar-se...), EN (pensar, complaure’s...), AMB (avenir-se...) i CONTRA (lluitar...).
Ex: Jo penso en el meu gat / Jo gaudeixo de la neu.
• Complement indirecte (CI): S’usa amb verbs transitius i intransitius. Es refereix bàsicament a éssers animats. Sempre va precedit de les preposicions A i PER A.
Ex: Jo compro caramels a / per a en Joan = Jo li compro caramels.
• Atribut (Atr): L’atribut sempre depèn dels verbs copulatius SER, ESTAR i SEMBLAR, els quals només fan de nexe. Són intransitius i, per tant, incompatibles amb un CD. L’atribut sempre concorda amb el subjecte de l’oració en gènere i nombre.
Ex: Jo sóc / estic / semblava malalt.
• Complement del nom (CN): Complementa un nom i funciona com un adjectiu. Va introduït per la preposició DE.
Ex: El gos de la Maria és gros.
• Complement circumstancial (CC): Expressa matisos de l’acció del verb. Els complements més habituals són:
CC de temps: Avui he comprat molt / Enguany no anirem de vacances.
CC de manera: En Joan es passeja sense sabates.
CC de lloc: Sóc prop de casa / Aquí vaig estudiar la carrera.
CC d’instrument: He tallat la gespa amb les tisores.
• Complement predicatiu (Cpred): En el complement predicatiu el verb només fa de nexe entre subjecte i complement. El predicatiu acostuma a ser gairebé sempre un adjectiu i com a tal es declina concordant en gènere i nombre amb el subjecte de l’oració. Mai no és un adverbi ni un sintagma adverbial.
Ex: En Joan es passeja descalç / La Joana es passeja descalça / L’Anna es passeja feliç / En Miquel es passeja feliç.
Eva Costa Puigmal
Subscriure's a:
Missatges (Atom)